Avui us comento, no sempre pot sortir bé les coses per molt bé el tinguis planificat, això és el que m'ha passat a mi, clar és vetat de no disposar de mapa de la zona, però si tenia apunts i fotografies. Teníem previst caminar poc i fer ràdio, va sortir tot el contrari us deixo com va ser.
Ens disposem a estrenar el mes, com no una excursió a la muntanya i alhora fent una activació de ràdio activant una sota i un vèrtex, aquesta vegada en companyia de Josep EA3FHP de Vic, així quedem a recollir a casa, ens posem en marxa, el dia es presenta assolellat però feia calor, sort ja tenia referència el lloc que anàvem bosc espès, però com que no he estat mai queda la incertesa.
Ja deixem la carretera, i ens endinsem la pista de Vallclara després d'uns 6 km, una mica abans de la seva conclusió, passem per un espès bosc i veiem cabanes als arbres, ja l'havia vist per la TV, però estant allà i respirant allò, donava ganes de quedar-me, però la poca estona que vam estar tot i la calor cap fresc, fotos de rigor procedim i veiem el cartell ESPAI NATURAL DE LES GUILLERIES de Savassona, la pista està en bon estat, arribem al llogaret de Vallclara, hi ha un hotel en estat d'abandonament, aquí s'ajunta l'altra pista de coll de plans, i des d'aquí s'agafa una pista a l'inici en cotxe, i després el deixem per estar molt accidentat la pista i s'arriba un punt, s'ha d'abandonar
la pista i fer-ho muntanya a través, tal com indica el gps, a mida ens endinsem per un bosc molt espés, plena d'esbarzers molt molest, el nostre gps es torna boig tan aviat.
Deia estem a prop i alhora ens distanciem, tot un poema no deixa ser sorprenent de no veure alguna referència com a marques de pintures algun cartell etc, ia sobre nosaltres sense mapa, ens vam donar la volta i en arribar una altra vegada a la pista, anàvem parlant en algun encreuament ens despintamos quan ens vam adonar que anàvem perdent altura, ens vam donar de nou la volta, vam estar com mitja hora perdut, Josep no parava de mirar el rellotge, clar que era l'hora de dinar, per a mi mateix estem perdut i ell buscant restaurant, jejejejeje bo per fi donem amb la pista i en arribar el cotxe vam menjar, li vaig preguntar perquè miraves tantes vegades el rellotge, em diu per saber quant temps ens trobada de llum, ara és un anècdota perduts com mitja hora i quatre hores de pateo, s'estava fent la jornada costa amunt, vam optar a anar a un altre vèrtex que no sigui tan abrupte.
PD. Tinc una espina clavada, sens dubte tornaré anar a buscar-ho.
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada